Rafael Nadal : El final del compte enrere
En Rafael Nadal, mai no m'ha agradat com a tennista.
Reconec que fins ara el seu joc ha estat una explosió solar, brillant. Però només, per desplegar una demostració de força bruta i una forma física extraordinària , gràcies al seu gran joc des del fons de la pista, com a bon expert de la terra batuda.
No té cap bon cop guanyador , definitiu, dominador, el cop final, colpeja fort, però no són demolidors, però també sense cap llacuna en el seu repertori tennístic, jugador de grapa, de caràcter, guanyador, de concentració, de professionalitat, però arriba un moment, que amb això no n'hi ha prou.
La meva enhorabona i reconeixement incondicional pels èxits internacionals aconseguits fins ara.
És d'un valor incalculable guanyar la Copa Davis i el Roland Garros de tan jove, però a la meva manera d'entendre i de valorar el seu joc actual , en Rafa Nadal ha tocat sostre, no pot pujar més, i per tant , només li espera la caiguda lliure en el la classificació de l'ATP.
S'ha acabat, perquè ja no té el fuel dels 17 anys, de la testosterona en fusió termonuclear, ha cremat ja els seus millors hidrats de carboni innats , ara ja necessita consumir més i més, i aviat, la reserva.
La seva brillantor d'antany, ja s'eclipsa.
Gairebé tot ho fa bé, però no té un excel·lent en cap cop guanyador, no té un cop de drive demolidor com el tenia en Sergi Bruguera ( no penso dir cop de dreta ni fart de vi, doncs en Rafa és esquerrà ), no té un bon revés guanyador , ni liftat, ni potent, ni amb una mà , ni amb dos, no executa paral·lels o creuats guanyadors, com el tenia l'Ivan Lendl , pujant a la xarxa , ni bé ni malament , simplement no va a xarxa, no és el seu joc, la seva deixada no és guanyadora, el seu globus no és guanyador, i el més important la seva sacada no és res de l'altre món, està bé, simplement.
I sense cops clarament demolidors i amb una baixada de forma física i força bruta, Nadal baixarà dels TOP-TEN mundial en un o dos anys, màxim.
La demostració palpable de tot això, és que a causa del seu gran desplegament físic, que necessita d'un entrenament atroç, el seu cos encara jove, ja es ressent, no juga el nombre de partits que jugava tres anys abans, per culpa de lesions i recaigudes, li costa cada vegada més guanyar als rivals més dèbils fora de la terra batuda, sobretot en ciment i ja no parlem de l'herba.
Encara és el Rei a la terra batuda, i segurament torni a guanyar un Roland Garros, però molt em temo, que serà el Cant del Cigne, del jove Rafael Nadal.
http://alforestincatalonia.bloc.cat/post/15556/268532
