La noticia de la sobtada mort del periodista Andrés Montes , com a tots el que estimem el bàsquet, em va deixar glaçat , commogut i trist ,doncs aquest petit home es feia estimar.

Jo vaig arribar a tenir-lo en gran estima, a partir de la complicitat de tantes matinades a Digital + , en aquelles retransmissions en directe dels partits de la NBA, o com l'arribada de Pau Gasol als Grizzlies de Memphis.

Juntament amb el també magnífic amic i company , l'Antoni Daimiel, formaven una parella televisiva irrepetible, dos personalitats contraposades, el passional i histriònic Montes, contra la freda anàlisi de Daimiel, però de tots dos en sortia màgia, connectaven amb televident, i et feien sentir còmplice involuntari, com si també estiguessis assegut en aquella taula del plató de Digital +, com uns amics fotent-se una xocolata amb xurros a les cinc de la matinada, amb pijama, parlant de Kobe Bryant, Tony Parker i Yao Ming, del paisatge urbanita dels Downtown de les principals ciutats de la gran Amèrica,d'aquell local de jazz de Memphis, d'aquella botiga al costat del Madison Square Garden de New York, o d'aquell restaurant italià infecte d'un carrer de Detroit...

Descansa en pau amic, et recordarem amb efecte, estima i admiració , per sempre